«Pleasure Island»

- Adriana Montfort i Estela Merlos (coreografia i interpretació) + Ensemble -

Direcció Artística.

Estrena a Real Filharmonía de Galicia (RFG) 24/25

PART 1 - [Festival ENSEMS - Palau de les Arts 22/23]

Als contes de Cortázar (‘No se culpe a Nadie’) i Kafka (‘Odradek’) trobem una presència que pertorba terriblement als personatges. A Cortázar, és la percepció de la mà que es torna desconeguda a qui li pertany. A Kafka, és un objecte difús i indefinit, com «un rodet de fil pla i en forma d'estrella» el que preocupa al seu observant: no li és possible definir exactament què és, ni per a què serveix, ni què fa a casa seva, sense motiu aparent.

«hi ha monstres que viuen per a la seva curiositat»

-per a 5 músics, baríton, actor, ballarí i electrònica-

Direcció d’escena i co-dramatúrgia.

Estrena al Gran Teatre del Liceu - Cicle #OHPERA 23/24.

Obra completa aquí.

Una emissió d’un programa de ràdio nocturn on les paraules d’un “showman” cobren vida en un espai en forma de ring: l’home segueix el rastre d’un monstre dins d’un museu -prostíbul que, com en el somni de Baudelaire, s’hi exposa de tot i de res. Música de C. de Castellarnau. A partir de les cartes a Asselineau de Ch.Baudelaire.

«projecte grimm»

- per a 6 instruments, 10 nens/es entre 8 i 10 anys i electrònica-

Dramatúrgia i direcció d’escena (amb M.Ruiz i L.Pujolàs)

Teatro de la Abadía & Sala Beckett 22/23

La casa, la família, el llop i el bosc son alguns dels elements presents als contes de tradició oral recopilats pels Grimm en 1812. Amb el pas dels anys, aquestes històries adquireixen noves interpretacions de la mà dels adults: és a dir, censures i modificacions sota un hipotètic proteccionisme infantil. Què passaria si, en aquesta ocasió, son els nens i nenes els encarregats de transmetre aquestes històries als adults? Aquelles que teòricament no són aptes per a ells i elles?

«struwwelpeter»

-per a 8 instruments, actor, ballarí & electrònica-

Palau de les Arts & Teatros del Canal 21/22

Direcció d’escena i co-dramatúrgia (amb L.Fernández de Sevilla i S.Gómez).

El psiquiatra H.Hoffmann va escriure el clàssic ‘Struwwelpeter’ a finals del s.XIX per als seus fills. Considerava que els contes de l’època eren massa infantils i no il·lustraven amb suficient força les conseqüències dels actes perversos dels infants. A partir de l’obra original de l’autor, concebem una història dirigida a nens on Peter és tancat en una institució per a menors. Suposadament, ha incendiat la seva casa i ha cremat el gat de la seva mare. A partir d’una estètica grotesca, aconseguida gràcies a la música de C.Castellarnau, ens endinsem en els límits de la moral i la correcció infantil, aquella que desitjen els aduts.